Benvinguts!
No sóc gaire original perquè, tal com ha proposat en Daniel, començo el blog parlant de les expectatives que tinc respecte aquesta assignatura... El que em va moure a matricular-me d’aquesta assignatura va ser, en primer lloc, el títol. Em cridava l’atenció perquè ja deu fer uns set anys que dono classes: de repàs a nens de primària i ESO, d’anglès... I vaig pensar que em seria d’utilitat. El segon motiu que em va fer triar aquesta assignatura va ser, sincerament, la necessitat que tenia d’aconseguir crèdits optatius.
Pel que fa el que m’agradaria sentir, o haver viscut, quan acabi l’assignatura... La veritat és que, de moment, la manera de plantejar les classes m’està agradant moltíssim i m’agrada el que he llegit en el programa. Així doncs, l’única cosa que espero, i crec que ja és molt, és que les classes em segueixin motivant, i agradant, tant com ho fan ara, el darrer dia de classe.
M’agrada que les classes magistrals siguin dinàmiques, que parli el experiències, sensacions, inquietuds... amb els companys. A priori, la idea d’escriure un blog, i poder llegir el dels companys, em sembla fantàstica! Espero que tot segueixi igual...
Fins aviat!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola! es todo un honor inaugurar tu comentarios! Quería decir que a mí también me parece fascinante la idea de los blogs (y viendo la actividad que tienen creo que a mucha gente más...). Las clases también son my motivadoras y dinámicas, algo que ayuda mucho a la hora de coger una asignatura con ganas y sacarle el mayor jugo posible. ¡Que siga así!
La idea de escribir en un blog va más allá del simple acto de poner unas cuantas letras. Creo que es una manera de redescubrirnos en un camino como la enseñanza de lenguas y refexionar a pleno sobre nuestra experiencia en este ámbito. ¡Qué bueno que te ha gustado la idea del blog!
Miren tiene razón. Siempre hay ue sacarle jugo a todo o como se diría en este lado del mundo: hay que sacarle zumo a todo.
Ja, verjetno zato je
Publicar un comentario