La meva experiència com a aprenent de llengües...

Hola a tothom,

Avui m’he proposat parlar-vos de la meva història lingüística... Els meus pares són catalanoparlants i, òbviament, em parlaven sempre en català. De fet, fins que no vaig tenir 6 anys, aproximadament, no vaig descobrir que al món hi havia més llengües que el català. A 1r de primària vaig tenir el meu primer contacte, o com a mínim el primer contacte del qual vaig ser conscient, amb el castellà. Recordo que em va traumatitzar una mica perquè no entenia perquè aquella nena li deia “mariposas” a les papallones?!! I així li vaig transmetre a la meva mare: “Mama! Per què la Patricia li diu “mariposas” a les papallones?!” I la meva mare es va esverar tant que va decidir començar a comprar massivament pel·lícules Disney, i llibres de contes, en castellà perquè em posés al dia. I després diuen que la tele no aporta res de bo...

A l’escola, les classes sempre les vaig rebre en català, excepte a les classes de castellà i d’anglès, i recordo que les classes de llengua eren molt divertides. Percebia totes les assignatures de llengua com un joc, de vegades potser no sabia perquè feia alguna cosa però simplement sabia que era així. Sempre he estat interessada en aquest tema i, suposo que pel fet d’haver llegit força, de vegades a les classes de llengua sabia coses que els meus companys desconeixien, sobretot pel que fa el lèxic quan fèiem algun joc... I, de fet, ara els meus amics encara em diuen que faig servir paraules que no coneix ningú, o que parlo com una iaia...què hi farem?!

Pel que fa les segones llengües... A l’escola vaig “aprendre” anglès... I hi poso les cometes perquè no vaig aprendre pràcticament res...Tot el que sé ho vaig aprendre fora de l’escola. Quan tenia quatre anys els meus pares em van apuntar a una acadèmia d’anglès i hi anava tres tardes a la setmana. Després em van esborrar perquè vaig començar a barrejar l’anglès amb el català, i sabia coses en anglès que no sabia en català. Més endavant, amb set anys em van tornar a apuntar a classes d’anglès però aquest cop amb una professora particular que emprava uns mètodes que, a mi particularment, em van anar molt bé, i em van permetre de reincorporar-me a l’acadèmia on havia anat primer i estar al mateix nivell de gent força més gran que jo.

Quan vaig començar l’institut, a 1r d’E.S.O, vaig començar a estudiar alemany i m’agradava moltíssim! Fins i tot vaig arribar a ser capaç de llegir un llibre senzill! En vaig fer durant cinc anys i després, molt a contracor, ho vaig haver de deixar perquè em vaig canviar de poble i al poble on vaig anar a viure, malauradament, no hi havia l’opció d’estudiar alemany. A 2n de batxillerat vaig començar a cursar francès com a crèdit variable a l’institut i, com que el tenia més fresc, vaig decidir seguir-ne fent aquí, a la universitat. Ara, però, penso que potser hauria hagut de fer alemany perquè li he acabat agafant moltíssima mania al francès i només estic contenta perquè, de moment, no n’hauré de tornar a fer fins que jo ho decideixi. De cara a l’any vinent tinc pensar apuntar-me a l’EOI per reprendre les classes d’alemany, a veure com va...

Fins aviat!!

Expectatives...

Benvinguts!

No sóc gaire original perquè, tal com ha proposat en Daniel, començo el blog parlant de les expectatives que tinc respecte aquesta assignatura... El que em va moure a matricular-me d’aquesta assignatura va ser, en primer lloc, el títol. Em cridava l’atenció perquè ja deu fer uns set anys que dono classes: de repàs a nens de primària i ESO, d’anglès... I vaig pensar que em seria d’utilitat. El segon motiu que em va fer triar aquesta assignatura va ser, sincerament, la necessitat que tenia d’aconseguir crèdits optatius.

Pel que fa el que m’agradaria sentir, o haver viscut, quan acabi l’assignatura... La veritat és que, de moment, la manera de plantejar les classes m’està agradant moltíssim i m’agrada el que he llegit en el programa. Així doncs, l’única cosa que espero, i crec que ja és molt, és que les classes em segueixin motivant, i agradant, tant com ho fan ara, el darrer dia de classe.

M’agrada que les classes magistrals siguin dinàmiques, que parli el experiències, sensacions, inquietuds... amb els companys. A priori, la idea d’escriure un blog, i poder llegir el dels companys, em sembla fantàstica! Espero que tot segueixi igual...



Fins aviat!